És situat a 1.419 m d’altitud, al sector més meridional de la vall de l’Unhòla. Formà part del terçó de Pujòlo.
L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524. Té una nau que havia estat coberta amb volta de canó, amb dues capelles per banda. Es conserven els arcs formers, però part de la volta ha estat substituïda per un empostissat. No es conserva l’absis i només als paraments laterals de la nau hi ha com a decoració un antic rengle de permòdols, amb arcuacions que sostenen una cornisa escacada. La porta de ponent és formada per tres arquivoltes en degradació, emmarcades a l’exterior per un guardapols amb motllura escacada i damunt una de soguejada. El campanar, exempt, és de torre de base quadrada i coberta piramidal. L’ara de l’altar major és un antic bloc de pedra decorat amb dos bustos i motius florals, medieval (romànic tardà), i en una capelleta del presbiteri es venera una imatge renaixentista de la Mare de Déu amb l’Infant sostenint el món a la mà dreta. Es conserva, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, una creu de fusta policromada, capçada per travesses, amb l’Agnus Dei i llegenda amb caràcters gòtics al revers i estuc a l’anvers. També destaca el Museu eth Corrau, de caràcter privat.
El lloc apareix documentat l’any 1278 amb el nom de Bayri, el 1312 amb el nom de villa de Bagiri i el 1313 com la villa de Bagirio.. El 6 de novembre de 1313 els quatre cònsols de ville de Bagirio, juntament amb els restants cinquanta-dos homes dela població, varen prestar jurament de fidelitat i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II.