Fou professor a la Sapienza de Roma i defensor de les teories iatromecàniques. Féu estudis complexos sobre la doctrina de les fibres com a origen de les malalties. Publicà De Praxi Medica (1696), de sentit gairebé hipocràtic, que ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina. Fou un dels clínics més eminents del seu temps; tingué una gran influència sobre els fisiòlegs que el seguiren.