Enric Bagué i Garriga

(Barcelona, 1900 — Barcelona, 1987)

Medievalista.

Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans. Professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut-Escola de Barcelona fins el 1939. Autor d’estudis d’història medieval (La dona i la cortesia a la societat medieval, 1947; Pequeña historia de la Humanidad Medieval, 1953; La Alta Edad Media, 1953; Alfons el Benigne, 1959; Pere el Catòlic, 1960; Noms personals de l’edat mitjana, 1975), de llibres pedagògics (Història: primeres lectures, 1936 i ARS. Història de l’Art i de la Cultura, 1956, ambdós en col·laboració amb J.Vicens i Vives; Història universal. Viatge per la Història, 1968; El meu amic l’artista, 1971; Històries del meu país, 1974 i L’aventura dels avis, 1983) i editor de texts historiogràfics antics (Llibre dels feits d’armes de Catalunya, del pseudo-Bernat Boades, 1929-1945, i Record, de Gabriel Turell, 1950).