i Baikal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Baikal

Llac de la Sibèria (Rússia), que s’allarga des del sud-oest al nord-est i s’estén des del 52° fins a 56°N de latitud i des de 104° fins a 110°E de longitud.

Per les seves dimensions (600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34 600 km 2 de superfície) és el setè del món i el més gran d’Euràsia. És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes. El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre. La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1 741 m. Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de l’Angara, que hi desemboca pel nord-est, i el del Selenga, que hi arriba pel sud-est. L’únic emissari és el curs inferior de l’Angara, que el drena mitjançant un congost situat a la vora oest. La temperatura estival de les capes superiors d’aigua varia entre els 13 i els 14°C, però a partir dels 200 m de profunditat es troba una temperatura quasi constant de 4°C fins al fons. La superfície és glaçada des del desembre fins al maig. És possible que aquest llac existeixi des del Juràssic —amb seguretat des del Miocè— i que no hagi estat mai en comunicació amb l’oceà. Es tracta d’un llac relicte contingut en una profunda depressió que, encara actualment, es va enfonsant, la qual cosa deu tenir relació amb els freqüents terratrèmols que hom hi observa. La fauna i la flora del llac és constituïda en una gran proporció per espècies paleoendèmiques d’aigua dolça, tot i que no hi falten alguns animals d’origen marí, com la foca del Baikal ( Phoca phoetida sibirica ), que hi ha arribat segurament a través del curs inferior de l’Angara. El plàncton hi abunda i serveix d’aliment als peixos, especialment l’esturió ( Acipenser ) i el peix blanc del Baikal ( Salmo omul ). El recurs econòmic principal és la pesca, que proveeix indústries derivades. Hi ha serveis regulars de vapors entre els ports de Listvijanka, Babuškin, Ust'-Barguzin i Nižne-Angarsk, i el ferrocarril transsiberià voreja la punta meridional del llac.

Col·laboració: 
MGi / JMC
Llegir més...