i el Baix Camp | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Baix Camp

Comarca de Catalunya, al sector occidental de la plana del Camp de Tarragona.
Població: 
189.226 h
[2009]
Extensió: 
697 km2

Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp
© Arxiu Fototeca.cat
Cap de comarca, Reus. És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona. La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics. Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als voltants del coll de Balaguer. Una llarga línia de fractura retalla la plana en tot l’arc de contacte amb la muntanya, que es dreça amb altes cingleres. Les muntanyes de Prades aconsegueixen l’altitud de 1 201 m al turó de la Baltasana de Prades, el qual figura en un dels confins del Baix Camp. Damunt la plana, aquelles muntanyes ofereixen els Motllats, amb el pic de la Mussara (1.054 m d’altitud). A les muntanyes de ponent es drecen el Molló (922 m) i les altes cingleres de les moles de Colldejou (914 m) i de Llaberia (912 m), amb els contraforts devers la mar de la mola de Nadell (612 m). Hi ha algunes avançades de la faixa muntanyosa endins la plana, com l’erecció esquistosa del puig d’en Cama (717 m), al nord, i el turó triàsic d’Escornalbou (649 m), a ponent.

El clima és benigne, com correspon a una comarca encarada a la Mediterrània i arrecerada de les influències interiors per un volt de muntanyes.

El nucli antic de la ciutat de Reus, cap de comarca del Baix Camp
© Arxiu Fototeca.cat
Aquestes tenen, però, també llur influència en el clima de la plana, sobretot a l’hivern, quan ofereixen la capçalera nevada. Arran de la costa, a Cambrils, la mitjana de temperatura és de 15,5°C; ascendeix a 16,1°C a Reus, i davalla fins als cims de la muntanya, on arriba a una mitjana de 12°C a Prades. Als altiplans pradencs hom diu que fins al començament d’agost la temperatura porta un mes d’endarreriment respecte a la plana, i en arribar el 15 del mateix mes, passa de sobte a dur-li un mes d’avanç. A la muntanya les glaçades són freqüents, mentre que resulten molt escasses a la plana. Els vents més característics són el serè o mestral (NW) a l’hivern i a la tardor, i la marinada a l’estiu. A la nit, el vent és de sentit contrari i va de terra a mar. A les matinades d’hivern bufa un vent del nord anomenat popularment joanet de Prades, sense violència però amb gelor. El llevant és menys freqüent i porta les pluges. A Reus la mitjana de pluja és de 546,40 mm anuals, i a Cambrils, de 534,50 mm, mentre que al vèrtex ponentí de l’Hospitalet de l’Infant es redueix a 479 mm, i a la muntanya ascendeix a 600 mm a Prades i a Vandellòs. L’estació més plujosa és la tardor, que proporciona el 40% del total anual, seguida de la primavera, que proporciona el 30%.
el Baix Camp Monestir d’Escornalbou
© Fototeca.cat
El mes més humit acostuma a ésser el setembre, i els de la màxima eixutesa, el juliol i l’agost. La mitjana de dies de pluja és de 55 l’any, i les irregularitats d’un any a l’altre, quant a quantitats d’aigua caiguda, són molt accentuades. A la plana, les boires són inexistents, però se'n presenten a les plataformes enlairades de Prades i de la Mussara i a la mola de Llaberia. Tampoc no neva gairebé mai a la plana, però a Prades hom hi estima un 6% de dies de neu l’any.

El bosc ocupa prop d’una cinquena part de la superfície de la comarca. La vegetació potencial comprèn: màquia de garric i margalló als sòls secs (sobretot sòls de crosta) de la terra baixa fins a uns 300 m d’altitud; alzinar a la muntanya i també a la plana litoral, allà on el sòl és profund i emmagatzema aigua abundosa; i roureda submediterrània de roure valencià als cims de la Mussara. Actualment són freqüents a les terres no conreades les garrigues i les brolles de romaní i bruc d’hivern, així com els boscs de pi blanc. Fisiogràficament el Baix Camp s’hauria d’estendre fins a la ratlla del riu Francolí, però en l’ordre humà s’ajusta al departiment dels mercats de Reus i de Valls, i el riu indicat en resta al marge.

el Baix Camp La riera de Riudecanyes prop de Duesaigües
© Fototeca.cat
La hidrografia de la contrada és molt pobra, i es limita a les rieres de la Selva d’Almoster, de Maspujols i d’Alforja, que neixen als contraforts de les muntanyes de Prades i recorren la plana de nord a sud, a més de l’anomenada riera de Riudecanyes i l’anomenat riu de Llastres, que sorgeixen a les muntanyes de ponent. Solament porten aigua a llur inici o als temps de pluges molt intenses, per tal com habitualment el cabal els és captat per als regadius i fan llur curs amb l’areny eixut. Des de Salou, que pertany ja al Tarragonès, fins al coll de Balaguer la platja és suavíssima, oberta, sense articulacions, i solament als voltants de l’Hospitalet de l’Infant, o sigui, a l’extrem ponentí, ofereix afloracions rocalloses: Cambrils, amb el seu doble nucli pagès i mariner, i l’Hospitalet de l’Infant foren fins fa ben poc temps els nuclis humans a considerar-hi. Des dels anys seixanta l’afluència turística ha impulsat l’edificació al llarg de la platja, particularment entre Salou i Cambrils i als indrets de la cala Figuera i de l’Hospitalet de l’Infant, la qual canvia la fesomia del litoral. Gairebé totes les localitats de la plana es disposen vora les rieres, i a la muntanya s’assenten en turons o presideixen eixamplaments fluvials o plataformes.

L’any 1900 el Baix Camp tenia 58.061 h; el 1930 ascendiren a 61.342 h, davallaren a 56.820 el 1936 i l’any 1940 la poblaciótornà a iniciar l’ascens. El 1981 arribà als 118.189 h, als 131.599 h el 1991, a 145.675 el 2001 i a 167.889 el 2005, any en què la densitat era de 240,8 h/km2. L’increment total per al decenni 1981-1991 va ser de l’11,3%, centrat sobretot als pobles costaners (especialment Cambrils, amb un 44%, i Mont-roig del Camp, amb un 40%) a causa de la puixança del turisme, encara que alguns municipis petits de l’interior han sofert recuperacions espectaculars (l’Albiol ha pujat el 60% i Almoster el 80%).

Les muntanyes de Prades al Baix Camp
© Fototeca.cat
Només van perdre població (entre el 3% i el 5%) l’Arbolí, Duesaigües i Vilanova. El 2005 Reus concentrava el 59,2% de la població, que ha triplicat en poc més de mig segle (de 32.389 h el 1950 a 99.505 el 2005), i Cambrils el 15,6%. Hom troba només cinc nuclis intermedis (Riudoms, Mont-roig del Camp, la Selva del Camp, Vandellòs i Castellvell del Camp) entre els 2.000 i els 10.000 h, que agrupen el 15,9% de la població. La distribució de la població per grans grups d’edat mostra una certa tendència a l’envelliment: el 2005, 15,6% del total tenia menys de 15 anys, el 69,8% era població adulta i el 17,4% sobrepassava els 65 anys. El 2005, la població activa era de 70 587 persones, amb una taxa d’atur del 10%. Per sectors d’activitat els treballadors ocupats es distribuïen de la manera següent: el 4,8% es dedicava a l’agricultura, el 18,2% a la indústria, el 14,8% a la construcció i el 62,1% als serveis. Respecte al 1996 hi ha hagut un transvasament de les activitats industrials (el 25,6% de la població activa treballava en la indústria el 1996) cap a la construcció, i una disminució notable en el sector primari (que el mateix any comptava el 5,8% del total).

El 1999 hom aprofità per al conreu 19.276 ha (el 27,6% de la superfície comarcal), el 65% de les quals eren de regadiu. Pel que fa a la superfície agrícola, el 2003 es comptabilitzaren 22.871 ha de terres conreades (12.831 ha de secà i 10.040 ha de regadiu); els cultius més importants eren els fruiters (9.895 ha), principalment l’avellana (8.135 ha, contra les 12.000 ha de mitjan dècada dels anys noranta, és a dir, en disminució permanent) i l’ametlla (1.002 ha); seguits dels conreus d’olivera (8.235 ha), dels cereals (394 ha) i de la vinya (262 ha). La superfície ocupada per l’olivera (prop de les 7.000 ha) també és important, així com la dedicada a les hortalisses (1.200 ha). Reus presideix una zona avícola amb més de dos milions de caps d’aviram (2.285 milers de caps el 1999) destinats a incubació, venda de pollets, cria de gallines i pollastres, producció d’ous i carn de consum. La Cooperativa Comarcal d’Avicultura de Reus té instal·lada una gran fàbrica de pinso, escorxadors, un servei eficient de crèdit i tota mena de serveis complementaris. Té una importància discreta el bestiar porcí (81.332 caps). La pesca és una activitat tradicionalment destacada al barri marítim de Cambrils, el qual ha estat dotat d’un port (1.471 tones el 2001, 1.882,3 t el 2003). La indústria es concentra principalment a Reus, Cambrils, l’Alforja i Mont-roig del Camp i la més important n'és l’agroalimentària. Cal també esmentar l’activitat generada per les centrals nuclears de Vandellòs (Vandellòs I, que entrà en funcionament el 1972, i Vandellòs II, el 1989), tot i que aquest darrer any un accident obligà a aturar la primera. El 1998, definitivament clausurada Vandellòs I, en fou iniciat el desmantellament. El sector terciari és el més important, però cal tenir en compte que el pes relatiu d’aquest sector procedeix fonamentalment de Reus, on se situa pels volts del 50%, d’acord amb el tradicional paper comercial i de serveis de la ciutat. La seva incidència no es limita al Baix Camp, sinó que s’escampa per l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat i la Ribera d’Ebre. Reus aplega la major part de l’exportació peninsular d’avellanes i d’ametlles. Tanmateix, la branca dels serveis amb un creixement més intens és el del turisme, que es concentra sobretot a la costa. L’anomenada Costa Daurada comprèn, al Baix Camp, els municipis de Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, que acullen un turisme de masses, el qual té com a exponent principal la urbanització de la Platja de Miami (més de 3.000 h el 2001). Els anys noranta ha crescut, a l’interior, el turisme rural, que té en les muntanyes de Prades l’atractiu principal. El 2002 la comarca disposava de 70 establiments hotelers, amb 8.126 places (setè lloc de Catalunya), i 19 càmpings, amb 25.840 places (quart lloc).

Les comunicacions són fàcils devers la prolongació de la plana de cara al Tarragonès i a l’Alt Camp, la zona costanera és resseguida per l’autopista de Barcelona a València, però es fan difícils en encarar-se a les muntanyes de Prades o a les serres de ponent. Així mateix, per comunicar-se amb el Priorat i la Ribera cal guanyar els colls d’Alforja (641 m alt.), la Teixeta (546 m) i de Fatxes (400 m). Reus centra radialment les carreteres, però aquestes s’entrecreuen per tota la plana. El ferrocarril de Barcelona a Madrid, amb el branc secundari de Roda de Berà, la línia de Barcelona a València que ressegueix la costa, la de Reus a Lleida i el carrilet de Reus a Salou travessen la comarca. Reus té, a més, un aeroport, que restà molts anys com a militar, fins que l’esclat del turisme l’obrí als denominats vols xàrter.

Amb els decrets de Nova Planta (1716), les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc esdevingueren alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona, en el qual restà inclosa tota la comarca. El 1835 Reus esdevingué cap d’un partit judicial de la nova província de Tarragona, amb jurisdicció sobre la major part del Baix Camp (els municipis de l’Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pratdip, Riudecanyes, Vandellòs i Vilanova d’Escornalbou en restaren exclosos), però, amb l’annexió del partit judicial de Falset al de Reus, la comarca pertany actualment en la seva totalitat al partit judicial de Reus.

L’home del Paleolític superior ocupava ja la comarca, segons testimoniegen vestigis apareguts a Reus i a l’Areny de Mont-roig. A les muntanyes de la perifèria abunden les troballes del període de transició al Neolític, amb expressions pictòriques rupestres a les muntanyes de Prades. Hi ha d’altres vestigis pertanyents al pas de la humanitat caçadora a la ramadera i a l’agricultora, tant a la muntanya com a la plana. En aquesta apareix un dolmen incert a Botarell, però hi ha un altre material de civilització coincident en un sepulcre de Riudecols. L’àrea dels jaciments superficials de sílex que se centra al Priorat penetra també al Baix Camp, particularment a les muntanyes de Prades. En aquestes apareixen també pintures rupestres esquemàtiques. Les troballes de diferents indrets enllacen amb les de les edats del bronze i del ferro. Són remarcables els vestigis de la cultura indoeuropea a les coves d’Arbolí, Escornalbou i l’Hospitalet de l’Infant. Poden ésser consignades també mostres de cultura ibèrica, i és de creure que el Baix Camp es trobava dins la comunitat dels cossetans. La seva part plana fou intensament influïda pel pol de romanització de Tarragona; molts vestigis ho testimonien. L’ocupació sarraïna afectà sobretot la part muntanyenca, on es retiraren els mahometans. Amb tot, molts pobles del peu de les serres, com Alforja, l’Aleixar, Almoster, etc., semblen d’arrel sarraïna. La plana formà part de la faixa fronterera fins a l’ocupació de Tarragona el segon terç del s. XII, a partir del qual sorgiren els pobles actuals. La part muntanyenca pertanyé al comtat de Prades i la vegueria de Montblanc, i la part plana, a la senyoria arxiepiscopal de Tarragona i la seva vegueria.

Col·laboració: 
JIg
Llegir més...