i el Baix Penedès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Baix Penedès

Comarca de Catalunya, a la franja litoral del Penedès.
Població: 
98.861 h
[2009]
Extensió: 
296 km2

Cap de comarca, el Vendrell. És una de les tres comarques en què és dividit el Penedès

Vista del massís del Montmell, a la comarca del Baix Penedès
© Arxiu Fototeca.cat
, i coincideix amb el cercle mercader del Vendrell. Al nord recolza en l’erecció del Montmell (861 m alt.), i la seva prolongació per Aiguaviva (752 m alt.) i el puig de l’Àguila (705 m alt.), que constitueixen una avançada damunt la Depressió Prelitoral Catalana de la serralada del mateix nom. Uns altres contraforts de la mateixa serralada formen el coll de Rubiola (360 m), el pujol de Santa Cristina (400 m) i el de Sant Antoni d’Albinyana (407 m), que en conjunt dibuixen l’arc orogràfic de la perifèria comarcal per ponent i fan de confí amb la vall del Gaià i el Camp de Tarragona. A la costa, l’extrem ponentí de la Serralada Litoral Catalana, constituïda pel massís de Garraf, declina amb la serra del Mig de Calafell (222 m) i desapareix, i deixa el Baix Penedès obert al mar. La superfície del pla del Vendrell és de sedimentació quaternària, dipositada damunt sediments miocènics, els quals emergeixen a clapetes i en una faixa que constitueix la base de les ereccions calcàries cretàcies que formen les muntanyes del gran arc perifèric indicat de ponent i nord. A la banda de mar, el miocènic suporta dolomies i calcàries cretàcies, que són la darrera expressió de cara a ponent del massís de Garraf. El clima és temperat, típicament mediterrani, i gaudeix del recer que li fan les muntanyes al nord i a l’oest, així com de l’encarament a la mar. El combaten els vents del nord i del migdia; particularment li és favorable la marinada, que a l’estiu reflecteix l’atmosfera. Quant a les precipitacions, la mitjana anual oscil·la entre els 482 mm que proporcionen les observacions del Vendrell i els 530 calculats a l’Arboç.
Vista del Baix Penedès prop d’Albinyana
© Fototeca.cat
L’estació més plujosa és la tardor, en el curs de la qual cau un 40% de la pluja anual. La primavera en proporciona el 25%, i la resta es reparteix entre les altres dues estacions. La màxima pluviositat es dóna al setembre (20% del total anual) i la mínima al juliol (2%). Neva algun any a l’hivern, però amb poc gruix de neu. La nebulositat és escassa. La xarxa hidrogràfica resta reduïda a la riera del Vendrell, que desemboca a la mar; les de Sant Jaume dels Domenys i de Marmellar ho fan al riu de Foix i als petits cursos superficials dels termes de Calafell i de Cunit, que sorgeixen de la serralada costanera. La vegetació, mediterrània litoral poc humida, es reparteix entre dos dominis climàcics: el de la màquia de garric i margalló a la terra baixa, especialment als sòls eixuts i poc profunds, i el de l’alzinar, de tendència una mica muntanyenca. Actualment una gran part del país és coberta per garrigues o per brolles de romaní i bruc d’hivern, aquestes darreres sovint ombrejades per un bosc poc dens de pi blanc. El 1857 el Baix Penedès tenia 14.892 h, i l’any 1900 havien ascendit a 18.752.
el Baix Penedès Vinyes al sector de les Peces (Albinyana)
© Fototeca.cat
La crisi de la fil·loxera originà un col·lapse que es prolongà fins el 1940, el qual situà la comarca a 14.942 h, xifra gairebé exacta a la del 1857. Durant el decenni 1981-91 la població cresqué el 28,1%; i del 1991 al 2001 (61.256 h), el 58%. Aquest creixement —un dels més alts del conjunt de les comarques catalanes— és degut principalment al menor impacte de la crisi per les característiques del turisme comarcal —que en bona bona part depèn de les segones residències—, i a un augment de la població empadronada a la comarca que continua treballant a l’àrea de Barcelona, gràcies a la millora de les comunicacions, i que ocupa la que abans era la segona residència. En 1991-2001 tots els municipis guanyaren població, si bé l’augment més espectacular fou el de Cunit (162%). En molts municipis s’enregistraren increments compresos entre el 50% i més del 100% (Albinyana, Bellveí, Calafell, Santa Oliva, el Vendrell). La capital, el Vendrell, amb 30.225 h (2005; 23.744 h el 2001), concentra el 37,8% de la població comarcal. Juntament amb Calafell (18.905 el 2005; 13.503 el 2001) concentren el 61,4% del total de la població. Per edats, el 2005 el 15,2% de la població tenia menys de 15 anys, el 70,7% era població adulta i el 14,1% sobrepassava els 65 anys. El 2005, d’un total de 26.731 actius ocupats el 3,7% treballava en el sector primari, el 21,5% en el secundari, el 16,7% en la construcció i el 58% en els serveis. L’any 2000, per l’aportació al PIB, el 2,8% corresponia a l’agricultura, el 33,4% a la indústria, el 15,6% a la construcció i el 48,2% als serveis. L’agricultura, que el 1970 ocupava el 23,1% de la població activa, ha experimentat una davallada molt intensa. La superfície agrícola utilitzada (SAU) representa (1999) el 25% de la superfície comarcal, el 90% de la qual correspon a terres conreades, principalment de secà, on predomina la vinya (3.970 ha el 2003) , que fa possible la consolidació d’una notable activitat vitivinícola (Baix Penedès és una de les comarques catalanes que elabora vins amb la Denominació d’Origen Penedès). Segueixen en importància les oliveres (2.251 ha), mentre que els garrofers i els ametllers han retrocedit molt.. Pel que fa a la ramaderia, tenen una importància discreta l’oví i el porcí. La indústria es concentra al Vendrell. Des dels anys setanta, la millora de les infraestructures ha permès la localització de noves indústries procedents sobretot de l’entorn barceloní i atretes per la bona situació geogràfica, els preus relativament baixos del sòl i l’existència de mà d’obra adequada. El sector dominant és el de la metal·lúrgia, seguit de l’alimentació. La construcció ha estat, des dels anys vuitanta, un dels motors de la comarca, que es beneficia tant dels nous residents procedents de l’àrea de la rodalia de Barcelona o Tarragona, on continuen treballant, com de l’auge de la construcció de segones residències, que el 1991 triplicaven amb escreix els habitatges principals. Del sector terciari, el turisme i l’hoteleria, amb 43 establiments hotelers, amb 3.456 places; 6 càmpings, amb 4.303 places, i 2 residències cases de pagès, amb 17 places més, n'eren la branca principal. El turisme es concentra sobretot als tres municipis costaners de la franja litoral. Les comunicacions són fàcils amb la resta del Penedès i, per la costa, amb el Tarragonès. Travessen la comarca la carretera general de Barcelona a València, amb un trajecte que coincideix amb el de la via Augusta del període romà, i des del 1973, l’autopista A-7, igualment de Barcelona a València, que es bifurca a Sant Jaume dels Domenys en la A-2 (Barcelona-Lleida). A l’altura de Sant Vicenç de Calders la A-7 es bifurca en l’autopista del Garraf (A-16), també en direcció a Barcelona, paral·lela al litoral. A Sant Vicenç de Calders s’uneixen el ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca i el de la costa de Garraf a l’estació de Sant Vicenç de Calders, d’on parteix el ramal de Roda de Berà. A les muntanyes que semiencerclen el Baix Penedès han estat fetes nombroses troballes prehistòriques. Ha estat explorada la cova de Vallmajor del terme d’Albinyana, la qual, a més, ha proporcionat pintures rupestres esquemàtiques i algunes de tendència realista. El període ibèric ofereix també algunes manifestacions. Al límit de coincidència amb el Camp de Tarragona hi ha erigit l’arc de Berà, i han aparegut d’altres vestigis d’obra romans, alguns dels quals semblen indicar l’origen de poblacions. La conquesta cristiana de la comarca fou iniciada a partir del s. IX, i les colonitzacions foren repartides entre algunes entitats eclesiàstiques —bisbat de Barcelona, monestir de Sant Cugat del Vallès— i seglars. El territori del Baix Penedès fou inclòs des del s. XIII o XIV en la vegueria de Vilafranca del Penedès i, a partir del decret de Nova Planta (1716), en el corregiment del mateix nom. Poc temps abans d’aquesta data, tanmateix, la gran part de la zona costanera (inclosos els actuals termes municipals de Cunit i de Calafell) de la vegueria de Vilafranca fou incorporada a la de Tarragona. El límit entre les províncies de Barcelona i de Tarragona en la divisió administrativa del 1833 fou pres com a línia de demarcació entre les comarques de l’Alt Penedès i el Baix Penedès en la divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936. La seva capital, el Vendrell, fou creada cap de partit judicial el 1835, amb jurisdicció sobre una gran part del sector del corregiment de Vilafranca incorporat a la província de Tarragona (els termes de Montferri i de Masllorenç foren inclosos dins el partit de Valls) i sobre la zona costanera entre el Gaià i el Foix, que havia depès durant més d’un segle de Tarragona. En l’ordre eclesiàstic havia format part del bisbat de Barcelona, fins que en les darreres dècades, en tendir hom a ajustar els bisbats a les províncies de l’administració espanyola, la comarca fou afegida en bloc a la diòcesi de Tarragona. Administrativament ha pertangut al partit judicial del Vendrell, dins la província de Tarragona.

Col·laboració: 
JIg / MxC
Llegir més...