Procedent d’una antiga família de funcionaris, el 1920 començà estudis d’idiomes estrangers a Chengdu, Xangai i Nanquín. Aquests anys gravità vers l’anarquisme i adoptà el pseudònim Ba Jin, fusió dels noms de Bakunin i Kropotkin. El 1926 anà París, on escriví la seva primera novel·la Miewang (‘Anorreament’, 1927-28), de caràcter romàntic i revolucionari, i el seu èxit el decidí a dedicar-se a la literatura. El 1928 s’establí a Xangai com a escriptor i traductor. El 1931 publicà la seva novel·la més celebrada, Jia ('Família'), primera de la trilogia Jiu (‘Torrent’), a la qual seguiren Chun (‘Primavera’, 1938) i Qiu (‘Tardor’, 1940), en les quals descriu la descomposició de l’antic règim feudal i el conflicte de generacions. Se'n féu una versió cinematogràfica. En 1934-35 visqué al Japó. Algunes de les novel·les posteriors, especialment Huo (‘Focs’ 1940-45) i Hanye (‘Nits fredes’, 1946), tracten el règim de terror de l’ocupació japonesa i de la resistència.
Amb l’accés al poder dels comunistes (1949) es convertí en un dels intel·lectuals més celebrats del nou règim, i fou promogut a càrrecs culturals. El 1960 fou nomenat vicepresident de la Unió d’Escriptors Xinesos, però durant la Revolució Cultural caigué en desgràcia: se li prohibí d’escriure i se l'envià a un camp de treballs forçats (1966-76). L’any 1977 fou rehabilitat i el 1981 fou elegit president de la Unió d’Escriptors Xinesos. Continuà escrivint novel·les, relats i proses diverses, i també es dedicà a la traducció. Fou proposat diverses vegades per al premi Nobel de literatura. És considerat un dels clàssics moderns de la literatura xinesa.