i Lleonard Balada i Ibáñez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lleonard Balada i Ibáñez

música mús
Compositor.
Barcelona, 22 de setembre de 1933

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es graduà (1954). Anà als EUA, on es graduà a la Julliard School of Music (1960) i al New York College of Music (1961-62) i fou deixeble, entre d’altres, d’A. Copland. Estudià també a la Instrumental Walden School de Nova York (1962-63) i fou cap del departament de Música de l’Escola Internacional de les Nacions Unides (1963-1970). Professor de composició a la Carnegie-Mellon University (1970), és membre de l’American Music Center i de la Hispanic American Society. Entre les seves obres cal esmentar les òperes Botxí, botxí! (1982), posada en escena al 2007, Zapata (1984) i Cristóbal Colón (1987) i les obres vocals María Sabina (1969), Las moradas (1970), No-Res (1974, premi Ciutat de Barcelona); les obres orquestrals Guernica (1966), Homenatge a Pau Casals i Pablo Sarasate (1975), Concert per a quatre guitarres i orquestra (1976), Lamento por el seno de la Tierra (1993), per a oboè i orquestra; Amanecer (1994), per a flauta i orquestra; Concierto mágico (1997), per a guitarra i orquestra; Reflejos (1999), per a flauta i cordes; Concert per a piano i orquestra núm. 3 (1999); Música per a flauta i orquestra (2000); Concert per a violoncel i orquestra núm. 2 “New Orleans” (2001); l’òpera La muerte de Colón (1996), basada en un llibret propi i estrenada per la Carnegie Mellon Opera el 2005; Prague Sinfonietta (2003), i les obres simfonicocorals Dionisio, in memoriam (sobre textos de Dionisio Ridruejo i Emilio Ruiz, 2001) i Ebony Fantasies (basada en cants espirituals negres, 2003). El 2009, el Teatro Real de Madrid n'estrenà una nova creació operística, Faust-Bal (2007), una revisió del mite de Faust amb llibret de Fernando Arrabal i escenificada pels Comediants.Compositor de projecció internacional, les seves obres han estat interpretades per la Filharmònica de Nova York, la Filharmònica de Los Angeles i la Filharmònica de Londres. L’any 1993 rebé el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya.

Llegir més...