Lluís Balanzat d’Orvay i Briones

(Eivissa, 1775 — Madrid, 1843)

Militar i polític, germà d’Ignasi Balanzat.

Estudià a l’acadèmia militar de Barcelona i ingressà al cos d’enginyers el 1799. Participà en les guerres contra Portugal i Anglaterra. En la Guerra del Francès organitzà un batalló de sapadors, i més tard passà a ésser cap d’estat major (1810-13). Fou ascendit a general de brigada (1815). El 1822 fou designat ministre de la guerra en el govern de Martínez de la Rosa, però com a liberal moderat cessà a conseqüència del fracassat cop d’estat d’aquell mateix any. Fou ascendit a mariscal de camp el 1833, i poc temps després fou nomenat capità general de Granada (1834); més tard fou nomenat director general del cos d’enginyers (1835). El 1839 fou ascendit a tinent general i elegit senador per Jaén. És autor, entre altres obres, d’una Memoria histórico-topográfica militar de las Plazas de Barcelona, Palma, Tarragona, Alcudia y Ciudadela...