i Manuel Balasch i Recort | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Balasch i Recort

història hist i filologia filol
Hel·lenista i historiador de la literatura.
Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 de maig de 1928 — Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 14 de febrer de 2009

Eclesiàstic i catedràtic de grec, col·laborà en la segona Antologia poètica universitària (1950). Doctorat amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), publicà traduccions de clàssics llatins i grecs a la Fundació Bernat Metge (Juvenal, Baquílides, Sòfocles, Aristòfanes, Plató, Polibi, Tucídides, Himnes homèrics, Tucídides etc). A més de la traducció, centrà la seva activitat en la didàctica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramàtiques de llatí i grec, manuals com ara Introducció al pensament clàssic (1996), i antologies, entre les quals Lírica grega arcaica (1963), Emporion (1979) i Hesperia : antología de textos latinos (1983). Fou també un estudiós de l’obra i el pensament de Carles Riba: Carles Riba hel·lenista i humanista (1984), Carles Riba : la vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991). Edità tres volums del Memorial del peccador remut, de Felip de Malla (1981, 1983, 1986) i traduí i prologà les Elegies de Duino de Rainer Maria Rilke (1995). És autor dels reculls de poemes L’Elegia transparent (1998) i Miralls del temps (2000). La seva traducció al català de la Ilíada li valgué, el 1998, els premis Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or. El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2000).

Llegir més...