i península Balcànica | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

península Balcànica

La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi. És voltada (d’est a oest) per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara (amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor) i Negra. La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí: els Alps Dinàrics i els Balcans. Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves (Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans), que formen una àrea d’intensa fracturació, amb algunes depressions longitudinals, com la que segueix el Morava en el camí cap al Danubi. Les cadenes dinàriques al sud de Iugoslàvia assoleixen una amplada d’uns 200 km, aproximadament, on predominen les formes càrstiques, i continuen cap a Grècia, on formen el Pindos i el Peloponès, de constitució calcària. Al sud de Niš, entre les serralades dinàriques i els Balcans, s’estén una regió molt fracturada, amb conques interiors, restes d’antics llacs, que hom aprofita per a l’agricultura i que són drenades pels rius Vardar, Južna Morava i Drin i llurs afluents. La part sud-oriental del triangle, entre els Balcans i la mar Egea, és molt simple estructuralment i forma un bloc principal, el Ròdope, que arriba a la màxima altitud al massís de Rila (pic més alt: Musala, 2 925 m) i és separat dels Balcans per la plana de Rumèlia, drenada pel Marica. Els rius de la península són generalment curts, i han de franquejar les muntanyes per congosts profunds. Els únics rius navegables són el Danubi i el Sava, a la conca danubiana. D’altres conques interiors són centrades per llacs d’una considerable extensió, com el de Scùtari, el d’Okhrida, el Prespa, el Bebe i el Trikhonís. Les costes són molt retallades, especialment les de les mars Adriàtica, Jònica i de Mirto, vorejades de nombroses illes. El clima és mediterrani a l’àrea litoral i a les illes i continental a les conques interiors de Grècia, Bulgària, Croàcia, Macedònia, Bòsnia i Iugoslàvia. La flora de la península Balcànica és una de les més riques d’Europa. Al nord i al centre, fins a 1 500 m s’estenen els boscs de fulla caduca, entre 1 500 i 1 800 m coníferes i màquia, i a més altitud pastures d’alta muntanya. La fauna és una barreja de tres elements principals: les formes mediterrànies dominen al sud i al sud-oest, les espècies d’estepa provinents d’Àsia es troben a les terres baixes de l’est i a l’interior de la península, i les espècies de l’Europa central solament a les muntanyes més elevades. La península Balcànica forma la major part de la regió dels Balcans.

Col·laboració: 
MGi / MVM
Llegir més...