i Albert Balcells i González | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Albert Balcells i González

història hist
Historiador.
Barcelona, 1940

Catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona, és una de les primeres autoritats en història contemporània de Catalunya, sobre la qual ha publicat una nombrosa bibliografia que comprèn, entre altres títols: El sindicalisme a Barcelona (1916-1923) (1965), Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes, cronologia 1800-1939 (1967, escrit amb Emili Giralt i Josep Termes), El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire (1890-1936) (1969), Crisis económica y agitación social en Cataluña de 1930 a 1936 (1971), Ideari de Rafael Campalans (1974), El arraigo del anarquismo en Cataluña. Selección de textos de 1926-1934 (1974), Cataluña contemporánea (dos volums, 1974 i 1977), Trabajo industrial y organización obrera en la Cataluña contemporánea (1900-1936) (1974), Marxismo y catalanismo (1977), Història Contemporània de Catalunya (1983), Rafael Campalans, socialisme català (1985), Justícia i presons, després del maig de 1937 a Catalunya: intents regularitzadors del conseller Bosch Gimpera (1989), Història del nacionalisme català dels orígens al nostre temps (1992), L’escoltisme català (1911-1978) (1993, amb Genís Samper), La història de Catalunya a debat, els textos d’una polèmica (1994), La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (1996), Catalan Nationalism. Past and Present (1996), l’edició de l' Obra completa de Prat de la Riba (1998, amb Josep Maria Ainaud), la biografia de Miquel Coll i Alentorn, Historiografia i democràcia (1904-1990) (1999), Violència social i poder polític (2001), L’Institut d’Estudis Catalans i la Diputació de Barcelona sota el règim franquista (2001), Història de l’Institut d’Estudis Catalans (2002, amb col·laboració d’Enric Pujol), Lluís Companys i la seva època (2002, amb Jordi Casassas com a coordinador), Història de Catalunya (2004, juntament amb Arturo Pérez, Flocel Sabaté i Antoni Simón),  Llocs de memòria dels catalans (2008, Premi Carles Rahola d’assaig 2007) i Cataluña ante España. Los diálogos entre intelectuales catalanes y castellanos (1888-1984) (2011). Coordinà els volums cinquè i sisè d' Història de Catalunya (1978), el novè d' Història Universal (1983), en versió francesa L’Histoire Nouvelle (1987), i una Història dels Països Catalans , de la qual redactà, amb Núria Sales, el tercer volum, De 1714 a 1975 (1980).

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1986), des del 1998 en presideix la secció d’Història i Arqueologia. Li fou concedida la Creu de Sant Jordi el 1995.

Llegir més...