i Joaquim Balcells i Pinto | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Balcells i Pinto

Joaquim Balcells i Pinto
© Fototeca.cat
ensenyament enseny i lingüística ling
Llatinista i professor.
La Laguna, Tenerife, 1890 — Ginebra, 1936

Contribuí a renovar l’ensenyament del llatí, i en fou catedràtic (1921) a la Universitat de Barcelona. Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona, del patronat de la qual fou secretari. Traduí Lucreci ( De la natura, 1923 i 1928) i establí l’edició crítica de Properci i Ausoni per a la Fundació Bernat Metge. Destacà com a estudiós d’Enni, Quint Curci, Calpurni Sícul, Gneu Nevi, Horaci, Virgili i Cató el Vell, entre d’altres. Traduí Aureli Agustí ( Sermons, 1926). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i del consell de cultura de la Generalitat de Catalunya. En esclatar la guerra civil, se n'anà a Suïssa.

Llegir més...