i Jaume Balius i Vila | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Balius i Vila

música mús
Compositor i mestre de capella.
Barcelona, 1750 — Còrdova, 1822

Estudià a Montserrat (1778). Fou mestre de capella a les catedrals de la Seu d’Urgell (1780-81), de Girona (1781-85) i de Còrdova (1785-1822) i al convent de La Encarnación de Madrid (1787-89). Gràcies a unes bones assignacions i emoluments econòmics de la catedral cordovesa es pogué dedicar a viatjar. A Barcelona, Madrid, Saragossa i altres llocs, cercà bons músics a fi de contractar-los per a aconseguir un lluïment més gran de la capella musical de la seu cordovesa. L’obra de Balius és extensísima i consta d’unes 435 composicions, que es conserven a diversos arxius de catedrals i monestirs de la Península, com ara Montserrat, Còrdova, Màlaga, València, El Escorial, la Biblioteca de Catalunya, Girona, Guadalupe, la Capilla Real de Granada i la Biblioteca Nacional. La seva producció inclou tant música vocal religiosa, litúrgica i de romanç com música instrumental. Pel que fa a la música litúrgica, Balius usà violins, flautes i trompes a les misses i promogué una participació instrumental més gran en alguns misereres. En els villancets i la música de romanç emprà els arquetips formals del moment, les àries, els recitats i les hitonadillas, tot adaptant-los als esquemes del villancet.

Data de revisió: 
2018-09-21
Llegir més...