i Josep Maria Ballarín i Monset | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset

literatura lit i història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic i escriptor.
Barcelona, Barcelonès, 8 de febrer de 1920 — Berga, Berguedà, 18 de març de 2016

Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola. Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració. Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar. El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia. Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys. Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993. Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol.

Fou col·laborador de nombroses publicacions periòdiques, com Avui, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d'Ull, L'Erol, etc. També participà sovint en espais de ràdio i televisió. Dirigí també la col·lecció “Blanquerna” d’espiritualitat.

La seva obra uneix el missatge evangèlic amb l’actualitat quotidiana des d’un punt de vista alhora irònic i popular. Hi traspua sempre l’experiència com a capellà rural i l’arrelament al país. La seva prosa, d’acusada personalitat, té l’origen en registres, vocabularis i modismes d’arrel popular, sobre els quals mostra un gran domini.

Fou autor de nombrosos llibres a cavall de l'assaig, la crònica autobiogràfica i el comentari d'actualitat, sempre emmarcats en les seves referències i conviccions religioses,  Santa Teresa de Lisieux (1964), , Pregària al vent (1978), Paràbola dels retorns (1980), Sant Benet, mil cinc-cents anys (1982), Torrent avall (1982), Sant Francesc (1982), Vent sense paraules (1982), Ai, Francesc, si aneu a les Valls d’Andorra (1982), Gent i Ninots (1990), El Loiola i els seus (1991), tres volums de Pauses (1993), Homenatge a Queralt (1993), Nadals i Nadales (1995), Terra Santa i torna a Gósol (1997), Aturades en els camins del Senyor (1997), Catalunya. Terra de mar menuda (1998), La mainada del Bon Déu (2000), Sant Fèlix s’enfila (2000), Un any i un altre, fins als vuitanta que Déu n'hi do (2000), Poblet. Monjos (2002), Déu i tothom. Ell i la seva gent. Una teologia d’espardenya (2001), L’església amb cabres i tot (2004), La flor de l’esperança (2009), Carta de Nadal: sense més mots (2012) i Pluja neta, bassals bruts (2013).

Publicà també les novel·les Francesco (1966), Mossèn Tronxo (1990), on introduí aquest personatge que obtingué un gran ressò, Tronxo, m'hi torno (1994), Santa Maria, pa cada dia (1996, premi Ramon Llull) i L’illa del Guacamai (2006); el recull de relats El bon Déu dels bolets (1999), i els autobiogràfics Retrat d’una vida (1993) i El sac dels records (2015), entre d’altres. L’any 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. Independentista convençut, en els eleccions del 27 de setembre de 2015 tancà la llista de la coalició Junts pel Sí en les eleccions al Parlament de Catalunya.

Data de revisió: 
2016-03-18
Llegir més...