Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar. Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega. Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia. Ordenat sacerdot a Atenes (1954), aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau. Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal. Treballà ecumènicament per la unió entre les esglésies catòlica i ortodoxa. El 1958 es nacionalitzà grec, i el mateix any arribà a Mèxic. El 1970 fou nomenat bisbe auxiliar, amb el títol de la històrica seu de Nazianz (Capadòcia), per a Mèxic, l’Amèrica Central, el Carib i Colòmbia; s’encarregà també de les comunitats ortodoxes de les Bahames, Veneçuela i l’Equador. Fou nomenat arximandrita i rector eclesiàstic de la colònia grega de Mèxic. Exercí la càtedra de grec clàssic i etimologies a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), a la Universitat Lasalle, a la Universitat Autònoma Metropolitana i a l’Institut Politècnic Nacional. A la ciutat de Mèxic, fundà, el 1973, l’Institut Cultural Hel·lènic, del qual assumí la direcció general. Fou també un gran conferenciant, especialitzat en ressenyes biogràfiques de grans personatges de la història. Féu nombrosos estudis, en castellà i grec; en aquesta darrera llengua, publicà Les relacions de les esglésies del nord africà amb les de la península Ibèrica, des de sant Cebrià a sant Agustí (1954), Estat actual de la problematologia del viatge de sant Pau a Espanya (1955) i Osi de Còrdova (1955); en anglès, L’Església ortodoxa i el moviment ecumènic (1960); també és autor de Els catalans a l’Acròpolis durant el segle XIV i traductor d’obres de Sòfocles i Eurípides.
Pau de Ballester
© Fototeca.cat
Arximandrita i bisbe de l’Església ortodoxa grega.