Joan Ballester i Canals

(Barcelona, 10 de febrer de 1913 — Barcelona, 27 de juliol de 1980)

Llibreter, editor i activista catalanista.

Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols. Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona. L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i col·laborà activament amb el Front Nacional de Catalunya, partit en el qual tanmateix no s’integrà mai. Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment independentista i també destinat a difondre la idea de Països Catalans i a impulsar-ne els vincles. El 1960 organitzà l’Aplec de les Joventuts dels Països Catalans, per al qual no demanà autorització. Iniciatives seves foren també la campanya per a finançar l’acabament del Diccionari català-valencià-balear, a través d’exposicions, conferències, difusió i subscripcions. El 1962, any que conclogué aquesta empresa amb èxit, organitzà un homenatge a Francesc de Borja Moll. L’any 1962 edità el primer mapa dels Països Catalans amb les corresponents divisions comarcals. Arran d’una denúncia pel mapa per propaganda il·legal i impressió clandestina amb l’agreujant de difusió, fou arrestat tres setmanes el setembre del 1968 i empresonat 3 mesos el 1970. Després de l’excarceració se li autoritzà vendre i distribuir el mapa. Creà les Edicions d’Aportació Catalana a través de les quals publicà la col·lecció d’assaig polític “Entre tots ho farem tot”, d’una cinquantena de títols, i el 1963 llançà l’anomenada “Campanya de les instàncies”, destinada a normalitzar el català a l’ensenyament i als mitjans de comunicació. Per aquest activisme, la llibreria fou objecte d’atemptats de l’extrema dreta. Publicà Per una consciència del país (1963, premi president Macià dels Jocs Florals de Montevideo). Pòstumament (1982) li fou publicat Esperit i doctrina internacionals, escrit el 1963 i prologat per Josep Maria Batista i Roca, que havia estat mutilat per la censura de l’època.