Des del 1899 fou director de la companyia marítima Hamburg-Amerika Linie (HAPAG), que convertí en una de les empreses marítimes més potents del món. Impulsà la formació de la marina del nou imperi alemany, fou conseller de Guillem II i intentà per via diplomàtica d’aconseguir l’entesa naval angloalemanya. No resistí el fracàs de la seva obra i se suïcidà en acabar la Primera Guerra Mundial.