i Charles Bally | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Charles Bally

lingüística ling
Lingüista suís.
Ginebra, 1865 — Ginebra, 1947

Fou deixeble de Saussure, del qual recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale (1916). Professor a la Universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française (1909), Le langage et la vie (1913) i Linguistique générale et linguistique française (1932). Bally entén l’estilística com l’estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat.

Llegir més...