S'exilià amb motiu de l’ocupació soviètica. Enuncià la llei de l’esquema anterior de les formes romàniques, i defensà la teoria que l’art medieval d’Occident té arrels orientals. És autor de La stylistique ornamentale dans la sculpture romane (París 1931), Art sumérien, art roman (París 1934), Problème de l’ogive et l’Arménie (París 1936), L’église cloisonnée en Orient et en Occident (Bruges 1941) i La troisième sculpture romane (1958). Estudià a fons l’evolució dels termes fantàstics i simbòlics a través de l’art medieval en obres com Le Moyen Âge fantastique (1955) o Réveils et prodiges (1960). També treballà sobre l’art català (Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès, París 1931). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1945).