Sacerdot (1829) i professor ordinari de dogmàtica a Breslau (1831), fou deixeble de Georg Hermes, i després que aquest fou condemnat pel Sant Ofici (1835) s’incorporà a l’escola d’Anton Günther. Contra el materialisme defensà constantment el valor de la Revelació. Enfrontat al bisbe de Breslau (1860), després del Concili Vaticà I s’incorporà als vells catòlics i en fou l’organitzador a Silèsia (1871).