Participà en la revolució del 1848, a la seva ciutat, i en la revolta republicana del 1849, al Palatinat. Condemnat a mort in absentia, s’exilià a París, fins que l’amnistia del 1866 li permeté de tornar a Alemanya. Esdevingué diputat liberal al Reichstag (1871-93) i col·laborador de la política econòmica de Bismarck. A partir del 1878 esdevingué un crític de la política colonial i de l’intervencionisme econòmic de Bismarck. És autor de diversos treballs teòrics sobre política monetària que gaudiren d’un gran prestigi.