Té l’origen en la compra pel març del 1959 de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos. L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom. Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació bancària, i obrí oficines a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, així com en algunes grans ciutats espanyoles —Madrid, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià—. Absorbí el Banc d’Expansió Comercial (Capellades) el 1971 i, el 1980, el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona. Aquest mateix any integrà el Banc Industrial de Catalunya amb caràcter de soci majoritari.
A petició del Banco de España es feu càrrec de dos bancs amb dificultats: el Banc de Girona (1975) i el Banc Industrial del Mediterrani (1979). El 1981, Banca Catalana encapçalava el primer grup bancari català amb uns dipòsits de 262.226 milions de pessetes, una xarxa de 352 oficines i 5.256 empleats. Mantenia també posicions de control sobre el Banc d’Alacant i el Banc de Crèdit i Inversions. Era el desè grup bancari de l’Estat espanyol. A l’exterior tenia sucursal a Nova York i delegacions a Londres, París i Mèxic. El 1982, en un ambient de crisi bancària, que havia arrossegat diverses entitats financeres catalanes, un fals anunci de suspensió de pagaments provocà una sortida del 38% dels dipòsits. Un primer intent de solució fracassà, en un ambient de moltes connotacions polítiques. El Banco de España nomenà tres administradors al novembre del 1982, els quals anunciaren un fort desequilibri patrimonial, la reducció del capital i, coberta pel Fons de Garantia de Dipòsits al desembre del 1982, una forta ampliació per a revitalitzar l’entitat. El 1983 el grup fou traspassat a un consorci format per tota la gran banca espanyola. El 1984, el Banco de Vizcaya, gestor del grup, es feu càrrec de prop del 89% de les accions de Banca Catalana i del control del Banc Industrial del Mediterrani, Banc de Barcelona i Banc Industrial de Catalunya. El 1988 passà a formar part del grup Banco de Bilbao Vizcaya. L’any 2000, el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria dugué a terme l’absorció total de Banca Catalana, eliminant-ne fins i tot els signes externs que s’havien conservat, com ara la mateixa denominació. El 1998, els actius superaven els 700.000 milions de pessetes, amb 86.000 milions de recursos propis. La seva xarxa comprenia 355 oficines repartides entre Catalunya, Balears i Madrid.