Canvià la denominació el 1927 per la de Banco Nazionale del Lavoro e della Cooperazione, i dos anys més tard per l’actual. El 1939 absorbí la Banca delle Marche e degli Abruzzi (gran banca regional). Estatitzat el 1983, el tresor italià n'inicià la reprivatització. Aquest any la seva xarxa s’estenia a 10 estats europeus, 4 d’americans, i 6 d’asiàtics, i també a Austràlia, mentre que a l’Estat espanyol (Madrid, Barcelona i València) els seus actius sumaven 120 200 milions de pessetes.