i Banc de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Banc de Barcelona

finances fin
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1844.

L’ànima del banc fou Manuel Girona i Agrafel . En morir ell (1905), el banc abandonà la política realitzada fins aleshores, molt conservadora, de suport a la indústria i el comerç i es llançà a l’especulació de divises i als negocis fàcils, cosa que coincidí amb la crisi capitalista dels anys 1920-21 i en precipità la fi. La seva liquidació per suspensió de pagaments donà lloc al naixement del Banc Comercial de Barcelona, que intentà, sense aconseguir-ho, de pagar totalment els creditors Fou un banc bàsicament comercial. Emeté paper-moneda fins el 1874, que fou instituït el monopoli emissor del Banco de España. El 1915 absorbí la casa Taberner, Carles Tolrà i Manaut (més coneguda per Caixa Vilumara). El 1920 adquirí la majoria d’accions del Banc de Préstecs i Descomptes, i també absorbí la Societat de Crèdit Mercantil.

Col·laboració: 
FCa
Llegir més...