i Banc Hispanocolonial | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Banc Hispanocolonial

finances fin
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1876 per Antoni López i López i Manuel Girona i Agrafel.

La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba. La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial. Aquesta activitat el féu promotor i partícip d’empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines (1881), la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d’Aigües de Barcelona, la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics, la Telefónica i moltes més. El 1905 obtingué de l’ajuntament de Barcelona la concessió del seu servei de tresoreria, i el 1907 el de la realització de la reforma urbanística. El 1934 entrà dins l’òrbita del Banco Central Hispano, esdevingué un banc eminentment comercial i creà nombroses sucursals per tot Catalunya. El 1942 absorbí el Banc Comercial de Barcelona i la Banca Marsans, i se situà, al cap de poc temps, com a primer banc català (cinquè dins l’àmbit de l’Estat espanyol) per la importància dels dipòsits. L’any 1946, amb l’objectiu de gestionar el quantiós patrimoni en terrenys del banc, fou creada la Immobiliària Colonial. El 1950 la junta d’accionistes aprovà l’absorció pel Banco Central.

Col·laboració: 
FCa
Llegir més...