El capital del banc era format per les aportacions dels estats fundadors (URSS, RDA, Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Bulgària, Romania i Mongòlia) i, posteriorment, Cuba (1974) i el Vietnam (1977). La creació d’aquest banc significà un nou intent d’aplicació sistemàtica de les relacions multilaterals: quan un país exportava, el banc abonava l’import en el seu compte i el carregava en el compte del país importador. Bé que en teoria cada estat havia de mantenir el seu compte equilibrat, de fet, el bilateralisme fou preponderant i les compensacions representaren una part molt petita dels pagaments totals. Ultra les funcions esmentades, el banc concedia crèdits a empreses i efectuava operacions amb reserves i monedes convertibles. La unitat de compte era el ruble transferible. Desaparegué amb la dissolució del Consell d’Assistència Econòmica Mútua (1991).