Es mantingué com a entitat local fins després de la Guerra Civil Espanyola, en què començà una forta expansió impulsada per la família Botín, que ha ocupat des d’aleshores els primers càrrecs executius de l’entitat. La base del seu creixement fou la d’un banc comercial, però prenent al mateix temps participacions en empreses industrials i de serveis. El banc obrí la primera oficina a Barcelona el 1951 i creà una àmplia xarxa d’agències urbanes per tot Catalunya, on també absorbí el Banc de Mataró (1967), el Banc de Foment de Girona (1967), la Banca Industrial de Barcelona (1970) i la Banca Jover (1978); a més, controlà i traspassà el Banc Soler i Torra (1964) i el 1984 li fou adjudicat el Banc Comercial de Catalunya, pertanyent a RUMASA. El Banc té una forta projecció internacional, a través de filials i d’entitats participades, majoritàriament a Europa i a l’Amèrica Llatina (sucursals a 9 països diferents i 18 bancs filials a 16 països). El 1997 els recursos propis eren de 525 000 milions de pessetes i els aliens, de 6 bilions. El grup Santander és format per 13 entitats més, entre les quals destaquen Bankinter —el seu banc industrial—, Banesto, adquirit el 1994, i Open Bank, entitat financera que creà l’any 1995 i que opera sense sucursals a través del telèfon i per mitjà d’internet. Les principals empreses del grup que operen en territori espanyol són el Banco de Albacete, Banco de Desarrollo Económico Español, S.A., Banco de Vitoria, S.A. i Banco General, S.A. El 1998 tenia una participació del 9,51% en el Royal Bank of Scotland i del 7,11% en l’Istituto Bancario San Paolo di Torino. Dins de les principals empreses del grup hi ha 16 empreses financeres, repartides en 10 països diferents, i 15 empreses consultores i gestores d’actius repartides en 6 països americans. El 1998 l’actiu consolidat del grup era de 26,6 bilions de pessetes. L’any 1999 es fusionà amb el Banco Central Hispano i creà el grup bancari Banco Santander (BSCH).