Començà dins el simbolisme amb A cinza das horas (1917), però ja amb Ritmo Dissoluto (1924) inicià una poesia antiacademicista, aconseguida a Libertinagem (1930), on conjugà satanisme, humorisme i sentimentalisme. Les seves obres posteriors tornaren a la transposició irònica de la vida quotidiana: Estrela de Manhã (1936), Lira dos Cinquent'anos (1944), Opus 10 (1952). La seva obra facilità el pas del Modernisme a la lírica d’avantguarda.