Cursà estudis a Pàdua i ingressà a l’orde dels dominicans. Participà en les guerres d’Itàlia al costat dels francesos, i durant la presa de Milà es veié forçat a una etapa de vagabunderia i inestabilitat. Per fi, traslladat a França, Enric II el féu bisbe d’Agen, la qual cosa li permeté de lliurar-se plenament a l’activitat literària. D’entre les seves obres, alguna de les quals en llatí, destaquen el Canzoniere (1544), que imita Petrarca, i sobretot les dues-centes catorze Novelle (1554-73), cadascuna precedida d’una lletra dedicatòria que permet de conèixer detalls quotidians de la vida de personatges de l’època. Les Novelle, que segueixen la tradició de Boccaccio, són escrites en un to col·loquial i, tractant de temes molt diversos, foren molt llegides i serviren d’inspiració a l’obra d’autors posteriors (per exemple, el Romeu i Julieta de Shakespeare). És conegut l’elogi que féu de València: "In tutta la Catalogna non è piu lasciva ed amorosa città".