Contribuí a fundar, l’any 1929, l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos (OUN), als territoris d’Ucraïna ajuntats a Polònia el 1919. L’any 1936, ja president de l’OUN, fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de presó perpètua. Caiguda Polònia el 1939, pogué fugir i reorganitzar les activitats de l’OUN i el 1941 n'esdevingué president general. Decidí llavors estendre les activitats de l’organització als territoris ucraïnesos de l’URSS, on el 30 de juny hom proclamà el restabliment de la independència. Bandera fou detingut temps després per la Gestapo, i a la fi del 1944 els nazis intentaren, en va, que col·laborés amb ells; posteriorment fugí cap als territoris aliats, des d’on dirigí les activitats de l’Exèrcit Ucraïnès de Resistència (UPA). El 15 d’octubre de 1959 morí assassinat per l’agent del KGB Bohdan Stačinskij.