Deixeble de Melchor Cano i de Pedro de Sotomayor, fou comentarista de Tomàs d’Aquino i professor de teologia a Alcalá, a Valladolid i a Salamanca. Fou confessor de santa Teresa d’Àvila. S'encarà amb el molinisme, sobretot amb les seves opinions sobre la premoció física i la gràcia, segons les quals Déu impel·leix infal·liblement la voluntat humana a passar a l’acte lliure. Tingué una participació destacada en la controvèrsia de auxiliis entre dominicans i jesuïtes. Escriví nombroses obres filosòfiques i teològiques, algunes de les quals encara inèdites.