i Ricard de Baños i Martínez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ricard de Baños i Martínez

Sumari de l’article

Ricard Baños

cinematografia cin
Realitzador i productor cinematogràfic.
Barcelona, 28 d’agost de 1882 — Barcelona, 8 d'abril de 1939

Vida

Considerat un dels pioners del cine català, es dedicà inicialment a la fotografia de la mà del seu germà gran, Francesc, que era fotògraf professional. Fou operador de reportatges de la sucursal de la Gaumont a Barcelona i cap el 1902 viatjà a París per treballar a la seu central de la firma. De retorn a Barcelona, el 1905 filmà per al catàleg de la casa fragments de sarsueles sonoritzats pel mètode Chronophone: Bohemios, El dúo de la africana, La gatita blanca i El húsar de la guardia. El 1906 entrà amb el seu germà Ramon a la casa Marro-Soler, convertida en la Hispano Films, com a director i operador, i tres anys més tard esdevingué soci d’Albert Marro i Josep Maria Tarré en la propietat de la firma.

Barcelona el 1908. Vista des d’un tramvia, de Ricard Baños
Filmoteca Española
En una primera etapa (1906-09) feu nombrosos documentals i actualitats com ara: Barcelona vista en globo; Semana Trágica (Sucesos de Barcelona) i el llarg La guerra de Marruecos (Campaña del Rif), tots del 1909. Amb el notable Don Juan Tenorio (1908) s’encetà la producció d’argumentals, que codirigí amb Marro, en què sovintejaren els drames històrics: Locura de amor (1909); Justicia de Felipe II (1910); Don Pedro el Cruel (1911) o Los amantes de Teruel (1911); els films d’aventures: Don Juan de Serrallonga (1910) i Carmen o la hija del bandido (1911), i els melodrames: Los dos hermanos (1911); El sueño milagroso (1911) i Magda (1913). Per diferències de criteri amb Marro, el 1914 abandonà la Hispano malgrat que per a aquesta productora encara feu en solitari La malquerida (1914), segons l’obra de Jacinto Benavente, i Los cascabeles fantasmas (1915).

El 1916 fundà, amb altres socis, la Royal Films, i en dirigí la producció, que tingué com a títols més destacats: Juan José (1917), un melodrama social adaptat de la peça teatral de Joaquín Dicenta; el serial d’aventures Fuerza y nobleza (1917, quatre ep. ) o Los arlequines de seda y oro, amb les germanes Meller (1918-19, tres jornades; el 1923 muntà una versió reduïda, La gitana blanca); i l’adaptació del drama de Zorrilla, Don Juan Tenorio (1921-22), tots fotografiats pel seu germà Ramon. Al marge de la Royal, rodà alguns films pornogràfics (1919-25), dels quals es coneixen els títols: Los polvos de la madre Celestina; El confesor; El ministro, i Consultorio de señoras. A partir del 1922, la crisi del cinema barceloní feu davallar la seva activitat. El 1925 es traslladà a Madrid per treballar d’operador en l’obra A buen juez, mejor testigo (1926, Federico Deán Sánchez), i el 1933 dirigí, per a la Royal, el seu últim llarg, El relicario, en què evidencià el seu allunyament del cinema coetani. El 1936 sonoritzà, amb resultats lamentables, el seu Don Juan Tenorio, que s’estrenà amb el títol d’El castigador castigado. Amb la salut molt deteriorada, encara dirigí, per al Sindicat de la Indústria de l’Espectacle (SIE Films), el migmetratge ¿Y tú, qué haces? (1937).

Altres films

1906 La Costa Brava (CM doc.); El carnaval de Niza (CM doc.).

1907 Inundaciones en Lérida (CM doc.); Mallorca (CM doc.); Batalla de flores en Valencia (CM doc.); Industria de corcho en Palafrugell (CM doc.); Concurso de globos aerostáticos en Barcelona (CM doc.); Montserrat (CM doc.); Hipódromo del Prat. Visita del aviador M.Blériot, amb Ramon de Baños (CM doc.).

1908 Carnaval en Oporto (CM doc.); Copa de Cataluña (carrera automovilística) (CM doc.); Corrida de toros en Barcelona, con asistencia de los reyes (CM doc.); Entierro del cardenal Casañas (CM doc.); Granja avícola en Arenys de Mar (CM doc.); Viaje de SS.MM. a Montserrat (CM doc.); Visita de Alfonso XIII a Ripoll (CM doc.); Visita de los reyes de España a Barcelona (CM doc.).

1909 Andorra pintoresca (CM doc.); Copa de Cataluña (carrera automovilística) (CM doc.); Valencia en tranvía (CM doc.); Dos guapos frente a frente, amb A.Marro (CM); Su propio juez, amb A.Marro (CM); Los polvos del Rata, amb A.Marro (CM); Primera carrera de la Peña Rhin (CM doc.); Secreto de confesión, amb A.Marro (CM).

1910 Baixant de la Font del Gat, amb A.Marro (CM); Llegada de la Infanta Isabel a Barcelona, amb Ramon de Baños (CM doc.).

1911 Celos gitanos (CM); El joyero (CM); La madre (CM); Noche de sangre (CM); La venganza del cadáver (CM), tots amb A.Marro.

1912 Doña Laura y sus pretendientes (CM); La mano de Juanita (CM), ambdós amb A.Marro.

1913 El amigo del alma (CM); Amor andaluz (CM); De muerte a vida (CM); Un drama en Aragón (CM); La fuerza del destino (CM), tots amb A.Marro.

1914 Rosalinda; Sacrificio (entre ruinas), ambdós amb A.Marro.

1915 Jura de la bandera en Barcelona (CM doc.).

1916 El idiota; La cortina verde; Combate de boxeo Johnson-Cravan (CM doc.); Operaciones quirúrgicas (CM doc.).

1917 La sombra del polaco.

1920 El judío polaco.

1928 Festes de Mataró. Homenatge a Clavé (CM doc.)

1933 Match Uzcudum-Carnera (CM doc.)

Bibliografia

Lasa, J.F. de: Los hermanos Baños, toda una etapa en la historia del cine barcelonés. Filmoteca Nacional de España, M 1975; Aquell primer cinema català. Els germans Baños. Generalitat de Catalunya, B 1996.

Data de revisió: 
2018-10-04
Llegir més...