i Théodore de Banville | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Théodore de Banville

literatura lit
Escriptor francès.
Molins, Borbonès, 14 de març de 1823 — París, 15 de març de 1891

Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides (1842) i Les stalactites (1846), que foren ben rebuts pels romàntics; però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques (1857) i Exilés (1867), de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme. Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française (1872). Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques en un acte Gringoire (1866) i Socrate et sa femme (1885). Publicà també llibres de narracions, com Madame Robert (1887); els seus articles de crítica literària foren editats pòstumament: Critiques (1917).

Llegir més...