i els Banys d’Arles | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

els Banys d’Arles

Nom amb el qual també ha estat conegutels Banys del Tec, Nom donat per l’administració francesa, a partir del 1840 en honor a la reina Maria Amàlia de Borbó, muller del rei de França Lluís Felip, al municipiAmélie-les-Bains, Nom que adoptà oficialment, al començament del s. XIX, poc temps després de la seva constitució, el municipi del Fort dels Banys
Municipi
Catalunya del Nord
Nom amb el qual també ha estat conegutels Banys del Tec, Nom donat per l’administració francesa, a partir del 1840 en honor a la reina Maria Amàlia de Borbó, muller del rei de França Lluís Felip, al municipiAmélie-les-Bains, Nom que adoptà oficialment, al començament del s. XIX, poc temps després de la seva constitució, el municipi del Fort dels Banys
Municipi del Vallespir, a banda i banda del Tec, situat poc abans de la confluència del riu de Montdony a ponent i que s’estén fins al serrat de la Teuleria a llevant.
Població: 
3.756 h
[2009]
Extensió: 
29 km2

Bé que no són muntanyes gaire altes, el territori és força accidentat. Hi són conreats principalment arbres fruiters (cirerers i pomeres). La gran extensió de prats i farratges (780 ha) s’explica no solament per la naturalesa del terreny, sinó també per la ramaderia (cabres, ovelles i equins). En la indústria destaca una papereria molt moderna, que dóna feina a 200 obrers i utilitza la primera matèria local per a l’elaboració, particularment, de paper de fumar; hi ha també indústria alimentària (galetes) i de la fusta (embalatges). El turisme i el comerç són, tanmateix, la principal font d’ingressos, a causa de les fonts d’aigües sulfuroses (anomenades els banys d’Arles), conegudes des de l’època romana (hi ha restes de termes romanes datades al s II dC) i pertanyents a l’abadia d’Arles fins a la Revolució Francesa, que passaren al municipi d’Arles i, posteriorment, al nou terme municipal dels Banys d’Arles creat al començament del s XIX amb territoris dels antics termes de Palaldà, Montboló i Arles i que prengué ben aviat el nom del Fort dels Banys. En temps del rei Lluís Felip de França el balneari passà a mans privades i es transformà en Establiment de les Termes Romanes, al qual el 1840 hom afegí les Termes Pujada i el 1855 l’hospital militar, obra d’Antoni Puiggarí; la reina Maria Amàlia hi sojornà diverses vegades i determinà la moda de l’estació, que el 1840 adoptà com a nom oficial el d'Amélie-les-Bains. Les aigües de les fonts (n'hi ha 22, que brollen a una temperatura que va des de 36° a 61°) tenen reputació per al tractament de les afeccions reumàtiques i de les malalties cròniques de les vies respiratòries. Per això nombrosos antics combatents (sovint mutilats) de la guerra de 1914-18 hi feren cures més o menys llargues. Actualment ha esdevingut un centre actiu que es beneficia de la presència de milers de banyistes i ha pogut fixar una clientela que li assegura una animació important durant tot l’any. A més, la vida termal ha crescut riu avall fins a absorbir el municipi veí de Palaldà i el de Montalbà de l’Església. La població, que havia minvat fortament entre el 1836 i el 1841, es començà a recobrar tot seguit i augmentà ràpidament durant la segona meitat del s XIX (de 574 h el 1851 passà a 1 738 h el 1891); a partir d’aleshores es mantingué relativament estable fins el 1946, que experimentà una nova crescuda (2 900 h) i arribà als 3 022 h el 1962. El poble (3 668 h agl i 45 h diss [1982]; 243 m alt) ocupa un meandre a la dreta del Tec; en diverses prospeccions arqueològiques hom ha descobert nombroses restes romanes, així com unes laminetes anomenades els ploms d’Arles, que duen inscripcions en llatí i en llengua preromana. Es conserven les restes de l’antiga església dels Banys, del s XII. Dins el terme, sobre un tossal que domina la població a ponent, hi ha el fort dels Banys.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...