Al començament del s XIV es posà al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols (casat amb Sança de Mallorca) i, després, de la lliga güelfa toscana. Prengué una part important en la guerra de Ferrara entre la Santa Seu i Venècia pel domini de la ciutat (1308-09). Del 1309 al 1313 fou capità general per la Santa Seu a Ferrara. El 1313, al capdavant d’una companyia d’uns 2 000 homes, serví Venècia, juntament amb els seus germans Ramon i Bord de Banyuls, i fou enviat a Zadar (Dalmàcia), que s’havia rebel·lat contra el domini venecià. En no cobrar la soldada convinguda, Dalmau, amb les seves tropes, es passà al bàndol dels assetjats. La situació es resolgué en negociacions de pau entre Venècia i Zadar, en les quals Dalmau actuà com a mediador, bé que hagué d’anar-se'n precipitadament, perquè havia suscitat la desconfiança d’ambdós bàndols. Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç de Mallorca, del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca. El 1324, en morir el rei Sanç i succeir-lo Jaume III, menor d’edat, ell i d’altres nobles recusaren la regència de l’infant Felip i es feren forts a Perpinyà; el jove rei restà en llur poder. Durant la rebel·lió, entre el 1324 i el 1325, ostentà el càrrec de canceller del regne de Mallorca. Quan l’infant Felip aconseguí de dominar la situació, Dalmau hagué d’exiliar-se, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Mitjançant la intervenció del seu amic, el cardenal Pellegrue, que havia estat legat a Itàlia quan Dalmau era capità general a Ferrara, aconseguí d’ésser perdonat. Entre el 1338 i el 1340 Jaume III de Mallorca li confià la lloctinència reial al Rosselló. El 1378 el seu fill Dalmau adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.