Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros. Durant la lloctinència de Fernando de Toledo (1571-80) convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme. El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà; Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit reial. Tomàs de Banyuls hi accedí i anà a Itàlia els darrers mesos del 1581. El seu net, Tomàs de Banyuls i d'Orís, fou governador de Rosselló i Cerdanya.