General, fou ministre d’educació (1964-66) i director del Colegio Militar (1969-71). El 1971 es proclamà president de la república mitjançant un cop d’estat. El seu règim, ultradretà, caigué arran d’un alçament militar (1978). Des del 1980 fou líder de l’Alianza Democrática Nacionalista i es presentà sense èxit a les successives eleccions fins el 1985. En les del 1989 donà suport, sense èxit, a Jaime Paz Zamora, líder del Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR). Guanyà les eleccions presidencials del 1997 i formà un govern de coalició centrat en el seu partit Acción Democrática Nacionalista. Feu de l’erradicació dels conreus de coca la prioritat del seu govern, cosa que provocà l’oposició dels camperols, que l’acusaren de no oferir alternatives. El malestar davant les mesures de reajustament econòmic feren que el 2000 declarés l’estat de setge, davant del qual el govern dimití en bloc. El 2001 dimití per raons de salut.