Graduat a Madrid el 1957, i doctorat el 1960, el seu vocabulari formal es basa en la industrialització de l’arquitectura. Entre les seves obres hom pot esmentar l’edifici del carrer Marqués de Valladares 35, de Vigo (1957), el sanatori neuropsiquiàtric El Pinar, a Meixueiro (1965), cinc blocs de cases a Pontevedra (1966), l’església parroquial de Nosa Señora das Neves, a Vigo (1968), la biblioteca pública Antonio Palacios, a Porriño, Pontevedra (1970), les oficines Zeltia, també a Porriño (1985), els nous jutjats de la Corunya (1990) i el poliesportiu Bembrive, a Vigo (1992). Fou fundador (1973) i degà (1976-77) del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Galícia, fundador del Museo do Pobo Galego (1976) i del Círculo de Información de Estudios Sociais (CIES) el 1977, que presidí, i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Corunya (1985).