i Josep Maria Baranera i Pasqués | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Baranera i Pasqués

història eclesiàstica hist ecl
Canonge de Barcelona.
Vic, Osona, 1873 — Barcelona, Barcelonès, 1920

Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma. A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals. El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà. Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià. Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , col·laborà en diversos periòdics barcelonins ( El Correo Catalán , Diario de Barcelona ) i fundà el periòdic catòlic regionalista El Russinyol (1903). Fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i president de l’Associació d’Eclesiàstics de l’Apostolat Popular. És autor de Balmes i la seva apologètica social (1904) i El clasicismo de Manuel de Cabanyes (1909).

Llegir més...