i Cebrià Baraut i Obiols | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cebrià Baraut i Obiols

història hist i història eclesiàstica hist ecl
Historiador, monjo de Montserrat.
el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 21 de maig de 1917 — Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 8 de juny de 2003

Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins (Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l’estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre (1965). Fou fundador (1976) i director de d’“Urgellia” (1978) i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” (1979). L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text conegut més antic en català, datat cap al 1150 i, anterior, per tant, a les Homilies d’Organyà, que fins aleshores rebia aquesta consideració.

Llegir més...