i Barbados | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Barbados

Sumari de l’article

Nom oficial anglès de lesBarbados (en)
Vista del paisatge escarpat de la costa oriental de l’illa de Barbados
© Corel Professional Photos
Estat insular de la mar de les Antilles que comprèn l’illa del mateix nom, del grup de les Petites Antilles; la capital és Bridgetown.
Població: 
277.000 h
[est. 2012]
Extensió: 
430 km2

La geografia

La geografia física

L’illa de Barbados és formada per terres calcàries i volcàniques i és vorejada d’esculls coral·lins. La costa oriental és escarpada, i l’occidental, plana i sorrenca. El clima és tropical, amb temperatures mitjanes de 26,8°C a l’estiu i de 24,6°C a l’hivern. L’estació de les pluges va de juny a octubre, amb quantitats que oscil·len entre 1.100 mm a la regió occidental i 2.200 mm a les regions centrals.

La geografia econòmica i l'economia

L’agricultura (4,5% del PIB i 4,8% de la població activa el 1993) és basada sobretot en la canya de sucre, principal producte exportat i que el 1988 representava el 2,5% del PIB; produeix també batates, moresc, mandioca, hortalisses i fruites tropicals. La ramaderia també és important (boví, porcí, cabrum, oví) i aviram. La pesca s’ha desenvolupat des de mitjan anys vuitanta. La indústria (8,2% del PIB i 10,2% de la població activa al 1992) és dominada pel refinatge del sucre. Però també tenen rellevància l’alimentària (rom i melassa), els components electrònics i la confecció tèxtil. Per altra banda, Barbados disposa de jaciments de petroli i gas natural. El turisme i les finances són la principal font de riquesa del país (26,5 i 13,5% del PIB amb el 14,2% i el 4,1% de la població activa el 1992, respectivament). El creixement del turisme, provinent sobretot dels EUA, ha estat espectacular entre els anys 1960-90 en què, d’uns 30.000 hom ha arribat al voltant dels dels 800.000. Pel que fa a les finances, des dels anys 70 el govern ha encoratjat la transformació de l’illa en un important centre d’operacions offshore. La puixança d’aquestes dues activitats del sector terciari serveixen per a compensar el secular dèficit de la balança comercial del país. Així, el 1993 el valor de les importacions triplicava el de les exportacions. Hom importa, especialment dels EUA, Trinitat i Tobago, les Antilles Neerlandeses, Veneçuela i la Gran Bretanya productes alimentaris, maquinària, materials de construcció, productes químics i carburants. Hom exporta sucre, productes químics, components electrònics, rom i tèxtils. Les reexportacions són un capítol important. Els principals clients són la Gran Bretanya, els EUA, Trinitat i Tobago i el Canadà. Els nuclis de població de l’illa es troben comunicats per carretera, i Barbados és també nus de comunicacions internacionals (aeroport a Seawell i port transoceànic). L’economia de Barbados ha passat de dependre d’una agricultura de monoconreu (canya de sucre) a estar dominada pel sector dels serveis, molt especialment pel turisme i les finances. Aquest sector rebé un fort impuls a partir de mitjan anys vuitanta en què els avantatges fiscals establerts pel govern atragueren la banca internacional. Aquests factors expliquen que el PNB cresqués una mitjana del 4,5% anual del 1966 al 1982 (bé que posteriorment el ritme ha sofert un alentiment) i que la renda per habitant se situés el 1963 en 6.240 $, una de les més altes de l’Amèrica Central i del Sud.

La geografia humana i la societat

La població és de creixement natural feble, en relació amb la del conjunt de les Petites Antilles, i correspon a una taxa del 5,2 %o anual. La natalitat és moderada (14,3 %o), i la mortalitat no gaire alta (9,1%o). El 80% dels habitants són negres i la resta, mulats (16%) o blancs (4 %); la majoria és cristiana, principalment anglicana (70 %). La llengua oficial és l’anglès. L’ensenyament és obligatori entre els cinc i els catorze anys; el nivell primari s’inicia als cinc anys i en dura sis, i el secundari comença als onze anys i en dura sis. Barbados té una universitat. Barbados és una monarquia parlamentària, regida per la reina Isabel II, representada per un governador general; el poder executiu és a les mans del primer ministre, responsable davant la Cambra de Representants (28 membres elegits per 5 anys), la qual exerceix ensems amb el senat (21 membres designats) el poder legislatiu. Barbados és membre de l’ONU, del Commonwealth, del CARICOM i de l’OEA.

La història

Durant el segle XVI l’illa fou visitada per castellans i portuguesos, però restà deshabitada fins a l’arribada dels anglesos, els quals n'iniciaren la colonització, l’any 1627. El 1652 fou convertida en possessió de la corona anglesa. El modern desenvolupament de Barbados començà cap al 1940, i s’incrementà considerablement després de la Segona Guerra Mundial. Formà part de la fracassada federació de les Índies Occidentals (1958-62) i assolí ple autogovern intern el 1961. Les eleccions d’aquest mateix any donaren el poder al Democratic Labour Party (DLP), d’Errol Walton Barrow, el qual esdevingué el primer ministre de l’illa en assolir Barbados la independència (30 de novembre de 1966). En les eleccions generals del 1976, el Barbados Labour Party (BLP) en resultà guanyador i el seu líder Tom Adams esdevingué primer ministre. Confirmat en el càrrec el 1981, menà una política marcadament pro-nord-americana, que es féu especialment palesa amb l’actiu suport de Barbados en la invasió de Grenada (1983). Adams morí el 1985, i fou succeït pel també membre del BLP H. Bernard St John. L’any 1986 Errol Walton Barrow ocupà de nou la presidència del govern en guanyar el DLP les eleccions generals. Mort Barrow el 1987, fou succeït per L. Erskine Sandiford. La legislatuta se centrà especialment en la reducció de la despesa pública i en la lluita contra l’atur i, en política exterior, en la revisió de la participació en el Sistema de Seguretat Regional, tractat militar impulsat pels EUA i que, sota Adams, contribuí decisivament a la invasió de Grenada. En les eleccions legislatives celebrades el 22 de gener del 1991 resultà novament vencedor el Democratic Labour Party novament encapçalat per Sandifort, el qual amb un pla d’austeritat molt impopular hagué d’enfrontar-se a una economia en crisi, llastada pel deute extern, la caiguda de la producció sucrera i el turisme i l’augment de l’atur i la delinqüència. En les eleccions generals del 6 de setembre de 1994, l’opositor Barbados Labour Party resultà guanyador i Owen Arthur esdevingué nou primer ministre. Els dies 9 i 10 de maig de 1997, tingué lloc a Barbados una conferència emmarcada dintre de la cimera dels líders dels països del Carib, que tenia com a objectiu l’increment de les relacions comercials i, especialment, coordinar la lluita contra el tràfic de drogues. Barbados fou també acusat de ser un centre de blanqueig de diner. Després de revalidar per segon cop el mandat al front del Partit Laborista de Barbados el 1999, el govern presidit per Owen Arthur continuà centrat en els intents de diversificar l’economia, fent-la menys dependent del turisme. Com ha estat el cas en altres estats de les Antilles, el desenvolupament de les activitats financeres a partir d’una legislació molt poc restrictiva, si bé ha comportat la instal·lació al país de nombroses entitats bancàries, també propicià que l’any 2000 l’OCDE el classifiqués com a paradís fiscal i centre de blanqueig de diners. El 2002, Owen Arthur aconseguí que fos retirada aquesta qualificació. Foren també considerables els esforços del govern per a privatitzar les empreses públiques i reduir l’atur. En les eleccions del maig del 2003, Arthur aconseguí ser revalidat per a un tercer mandat. Al febrer del 2004, després d’un incident pesquer, Barbados portà als tribunals de les Nacions Unides el seu contenciós amb Trinitat i Tobago sobre els límits de les aigües territorials i fou al 2006 quan la cort d’arbitratge de l’Haia fallà en la disputa pesquera sobre les delimitacions marítimes amb Trinitat i Tobago, que s’arrossegava feia dues dècades. Al març del 2005 el govern evacuà la principal presó de l’illa per un violent motí dels empresonats. El llarg debat sobre la situació econòmica comportà que Clyde Mascoll, líder del principal partit de l’oposició, el Partit Laboralista Democràtic (DLP), abandonés el 2006 la direcció del partit per ingressar en el Barbados Labour Party (BLP). El primer ministre, Owen Arthur, l’incorporà al govern amb la cartera de finances, malgrat que les eleccions legislatives del 2007 capgiraren la situació en obtenir el DLP 20 dels 30 escons. David Thompson assumí el càrrec de primer ministre, després de quatre legislatures consecutives d’Owen Arthur a l’illa antillana.

Llegir més...