presa de Barbastre

Conquesta de Barbastre, per l’agost del 1064, que formà part de la campanya promoguda pel papa Alexandre II contra els musulmans de la península Ibèrica i de Sicília, amb un caràcter religiós —remissió dels pecats als combatents, etc— que la fa un precedent de les croades a Terra Santa.

Fou preparada a Barcelona en una reunió de magnats a la qual assistiren el legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Hi participaren forces de molts regnes cristians, entre les quals les pontifícies comandades per Guillaume de Montreuil, les normandes, les de Gui Geofroi, comte de Poitiers i duc d’Aquitània, les aragoneses del rei Sanç Ramires i les catalanes del comte Ermengol d’Urgell i del bisbe de Vic, Berenguer Guifré. Barbastre fou presa al cap d’un setge de quaranta dies. Els vencedors s’apoderaren d’un enorme botí, tractaren durament els vençuts i adoptaren l’estil de vida musulmana. Ermengol III restà com a alcaid de la fortalesa —li correspongué un terç de Barbastre— i la ciutat fou posada sota sobirania de Sanç Ramires. Represa, tanmateix, pel rei musulmà de Saragossa al-Muqtadir (1065), no fou definitivament reconquerida fins el 1101.