i presa de Barbastre | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

presa de Barbastre

història hist
Conquesta de Barbastre, per l’agost del 1064, que formà part de la campanya promoguda pel papa Alexandre II contra els musulmans de la península Ibèrica i de Sicília, amb un caràcter religiós —remissió dels pecats als combatents, etc— que la fa un precedent de les croades a Terra Santa.

Fou preparada a Barcelona en una reunió de magnats a la qual assistiren el legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Hi participaren forces de molts regnes cristians, entre les quals les pontifícies comandades per Guillaume de Montreuil, les normandes, les de Gui Geofroi, comte de Poitiers i duc d’Aquitània, les aragoneses del rei Sanç Ramires i les catalanes del comte Ermengol d’Urgell i del bisbe de Vic, Berenguer Guifré. Barbastre fou presa al cap d’un setge de quaranta dies. Els vencedors s’apoderaren d’un enorme botí, tractaren durament els vençuts i adoptaren l’estil de vida musulmana. Ermengol III restà com a alcaid de la fortalesa —li correspongué un terç de Barbastre— i la ciutat fou posada sota sobirania de Sanç Ramires. Represa, tanmateix, pel rei musulmà de Saragossa al-Muqtadir (1065), no fou definitivament reconquerida fins el 1101.

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...