i Aspàreg de la Barca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aspàreg de la Barca

història eclesiàstica hist ecl
Bisbe de Pamplona (1212) i arquebisbe de Tarragona (1215).
Montpeller?, ? — Tarragona, Tarragonès, 1233

Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida (1215). Tingué un paper important entre els confederats de Montsó (1216), que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç (1218). El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei. Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn (1226) i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà (1227), que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran. Fou consultat en procés d’anul·lació del primer matrimoni de Jaume I (1229), el qual, tres anys després, li encomanà el seu fill Alfons, proclamat hereu i posat sota protecció de la Santa Seu. Construí l’església de Sant Miquel del Port, de Tarragona. La pervivència d’àrabs a Prades i a Siurana li féu intentar la introducció de la inquisició, que confià als cartoixans d’Escaladei (1218); d’una manera definitiva intentà de fer-ho el 1232, però la mort li ho privà. Inaugurà el culte a la nova catedral de Tarragona i celebrà dos concilis provincials reformadors, a Lleida (1229, juntament amb el legat papal Joan de Sabina) i a Tarragona (1230).

Col·laboració: 
JBa / NCJ
Llegir més...