Vida
Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres. També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O. Messiaen i G. Ligeti. Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació. Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda. Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal. Més tard, però, avançà vers un dodecatonisme molt particular que ell anomenava “armonía de niveles”. Pioner del fenomen musical d’avantguarda, fou fundador del Grupo Nueva Música (1958) i del Grupo Zaj (1967) i director de la publicació Sonda, en què prengué part activa com a escriptor musical.
Interessat també en el camp de l’experimentació, el 1964 compongué diferents músiques d’acció, com ara Estudio de Impulsos, Abgrund, hintergrund i Traslaciones, obres en què qüestionà el concepte tradicional d’interpretació i concert. Els darrers anys tendí cada vegada més a una expressió abstracta i centrada en la construcció formal i l’arquitectura sonora.
De les seves obres destaquen: Las cuatro estaciones, Concierto para piano, Música fúnebre, Nuevas polifonías, Residencias, 2 Sinfonías, 7 cuartetos, l’òpera Los Bárbaros, Sinfonía en dos partes (1982), 48 preludios para piano (1983), Cuarteto nº 8 (1983), Sinfonía nº 4 (1984), Sonata nº 3 para violín y piano (1984), Dúo para violín y violonchelo (1984), Nuevas Polifonías (1985), Concierto de Lizara VII (1985), Dieciocho dúos para dos violas (1989), Doce tríos para dos violines y percusión (1990) i Trama (2001). El 1994 publicà l’edició crítica de la sarsuela La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón.
Fou responsable de la revista Ritmo i crític musical del diari Ya de Madrid. El 1977 ocupà el càrrec de president de l’Asociación de Compositores Españoles (ACSE), que abandonà el 1988 per dedicar-se exclusivament a la música. Cal destacar la seva tasca de divulgador musical i de traductor al castellà d’obres d’A. Schönberg, com ara el Tratado de Armonía, i també de Ströber i A. Hába, entre d’altres. L’any 1973 obtingué el Premio Nacional de música, i el 2001 ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Obra
Orquestra
Alfa (1965); Las cuatro estaciones (1967); Concierto de Lizara núm. 1 (1969); Concierto para piano y orquesta (1971); Sinfonía núm. 1 en nivel re II (1975); Sinfonía núm. 2 en dos partes (1982); Sinfonía núm. 3; Sinfonía núm. 5 (estr. 1998)
Cambra
Cuarteto núm. 1 (1958); Sonata para violín y piano (1959); Quinteto (1960); Parábola, qnt. vent (1963); Períodos en nivel re, fl., pno. (1967); Canadá trio, fl., pno., perc. (1968); Métrica, vlc., pno. (1969); Nuevas polifonías, 8 peces per a diferents grups instr. (1970); Noneto (1971); Sonata núm. 2, vl., pno. (1973); Cuarteto grosso (1973); Red, 4 cl. (1977); Kampa, trio (1978); Cuartetos núm. 5, 6 (1978); Octeto (1979); Cuartetonúm.8 (1983); Sonata núm 3, vl., pno. (1984); Duo para violín y violoncelo (1984); Antífona, vl., vlc., instr. c. (1988)
Piano
Sonata (1956); Estudio de sonoridades (1962); Nueve preludios (1965); Estudios de densidades (1965); Homenaje a Reger (1973); 48 preludios para piano (1973-82); Itálica (1982)
Música vocal
Canciones de la ciudad (E. Andrés 1959); Soledad primera, v., conjunt instr. (Góngora 1961); Cantata (1966); Lamento de Jerusalen, S., pno. (1973); Desierto sibilino, S., conjunt instr. (1978); Oleada, v. (1987)
Música d’acció
Estudio de impulsos (1964); Abgrund, hintergrund (1964); Traslaciones (1964)
Orgue
Progresión (1968); Cuaderno de órgano (1976)
Bibliografia
- Millet i Loras, Lluís; Barce, Ramón; Bonet i Armengol, Narcís; Comellas, Jaume; Moreno, Alicia: Frederic Mompou, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1993