De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines. El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre. El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu. El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger. Ascendit a brigadier de l’armada (1775), prengué el comandament d’una esquadra de trenta vaixells encarregada de blocar Gibraltar (1779), i féu construir unes llanxes de bombardeig que foren una innovació bèl·lica. Trencat el blocatge dos anys més tard per l’esquadra anglesa, s’encarregà altra vegada d’aquest setge i, bé que no aconseguí d’ocupar Gibraltar, fou ascendit a tinent general de l’armada (1783). Comandà l’esquadra que bombardejà Alger el 1783 i el 1784, accions militars que feren possible la pau entre el rei d’Espanya i el rei d’Alger el 1785, en la qual fou establerta la prohibició de pirateria. Es retirà a Palma, però encara fou nomenat (1790) cap de l’expedició marítima que obligà el soldà del Marroc a aixecar el setge de Ceuta.
Famós per la seva audàcia i les seves gestes marineres, fou conegut popularment a Mallorca amb el nom de capità Antoni.