i àrea metropolitana de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

àrea metropolitana de Barcelona

Delimitació geogràfica establerta per una llei de 1968 per tal de facilitar la programació del territori que hom preveia que seria afectat pel futur creixement de Barcelona .

Comprenia les comarques de la regió de Barcelona (llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona) amb un total de 159 municipis, una extensió de 3 297 km 2 i un poblament de 3 386 396 h (1968). Entre el 1964 i el 1966 fou redactat el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona , que fixà els límits de l’àrea seguint criteris històrics, geogràfics i urbanístics, i que fou aprovat per la llei de 1968 a títol d' Esquema director, amb vigència fins el 2010. La població representava més del 66% (1966) de la del total del Principat i el 40% (1968) de la dels Països Catalans, la població activa representava el 45% del total de l’àrea, i la població activa femenina, el 35% del total femení de l’àrea. A causa de resistències polítiques, aquesta delimitació quedà sense efectes a nivell administratiu. Amb una mateixa filosofia d’integració del territori metropolità, l’any 1974 fou creada la Corporació Metropolitana de Barcelona , vigent fins l’any 1988, i el 2010 l' Àrea Metropolitana de Barcelona .

Llegir més...