i província de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

província de Barcelona

Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Població: 
5.487.935 h
[2009]
Extensió: 
7.718 km2

És dividida en 14 partits judicials (1970) i 307 municipis (1981). La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies: la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor (encloïa la regió de Girona), la del 1821 (aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya), que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent. El projecte del 1821 n'excloïa, entre d’altres petites zones, el Penedès i la part occidental del Bages, però hi encloïa la Cerdanya, una part del Ripollès i les Guilleries; la divisió provisional del 1822 amplià el territori. La província del 1833 enclou el Berguedà (llevat Gósol), el Bages, Anoia (llevat la Molsosa), l’Alt Penedès, Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i Osona (llevat Viladrau i Espinelves), a més de Fogars de Tordera (de la Selva), Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora (del Ripollès). El 1834 fou dividida en els partits judicials de Barcelona, Arenys de Mar, Berga, Granollers, Igualada, Manresa, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic i Vilafranca del Penedès; posteriorment han estat creats els de Vilanova i la Geltrú (1860), Sabadell (1883) i l’Hospitalet de Llobregat (1968).

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...