i vescomtat de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

vescomtat de Barcelona

Vescomtes de Barcelona
©
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X. El primer vescomte conegut és Sunifred (858); més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918. Consta també un tal Audegari (Otger) abans del 966. Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou, així com d’altres a les regions frontereres amb els musulmans. A partir de la fixació hereditària del càrrec al final del segle X, apareix el vescomte Guitard, ambaixador del comte Borrell II a Còrdova el 974 i el 976. El seu fill Udalard I intentà de defensar Barcelona contra l’atac d’Almansor (de l’1 al 6 de juliol de 985), per tal que Borrell II pogués reorganitzar les seves forces fora de la ciutat. Durant l’empresonament d’Udalard a Còrdova, el càrrec passà al seu germà Geribert. El fill segon d’Udalard, Guislabert, bisbe de Barcelona, havia obtingut el vescomtat durant la minoritat d’Udalard II. El clan vescomtal, ajudat per Mir, fill de Geribert, s’oposà violentament al comte Ramon Berenguer I, fins a arribar, vers el 1041, a apedregar el palau comtal des de la residència del vescomte i des del campanar de la catedral. El fill d’Udalard II Guislabert II (1076-1126) tingué un gran predicament durant el govern dels comtes bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II i de Ramon Berenguer III. El successor Reverter i el seu fill Berenguer, que posseïen el castell de la Guàrdia de Montserrat, per la qual cosa s’intitularen també vescomtes de la Guàrdia, passaren al Magrib al servei del soldà dels almoràvits. Berenguer ibn Ruburtair, que signava així en àrab, reclamà el 1402 els seus drets al vescomtat de Barcelona, on tornà. El seu hereu, Berenguer de la Guàrdia morí sense descendència (1208). Amb ell, la família vescomtal de Barcelona s’extingí definitivament.

Col·laboració: 
FUdM
Llegir més...